LEGA CALCIO

CLASSIFICACIÓ

F.C. INTERNAZIONALE MILANO

A.C. MILAN

A.C.F. FIORENTINA

JUVENTUS DE TURÍN

A.S. ROMA

S.S. LAZIO

U.S. CITTÀ DE PALERMO

GENOA C.F.C

U.C. SAMPDORIA

PARMA F.C.

A.S. LIVORNO CALCIO

S.S.C. NAPOLI

A.S. BARI

CAGLIARI CALCIO

A.C. CHIEVO VERONA

A.C. SIENA

UDINESE CALCIO

CALCIO CATANIA

BOLOGNA F.C.

ATALANTA B.C.

PREMIER LEAGUE

CLASSIFICACIÓ

MANCHESTER UNITED F.C.

CHELSEA F.C.

LIVERPOOL F.C.

ARSENAL F.C.

MANCHESTER CITY F.C.

TOTENHAM HOTSPUR F.C.

HULL CITY A.F.C.

EVERTON F.C.

BIRMINGHAM CITY F.C.

PORSMOUTH F.C.

BURNLEY F.C.

WIGAN AHLETIC F.C.

BLACKBURN ROVERS F.C.

BOLTON WANDERERS F.C.

STOKE CITY F.C.

FULHAM F.C.

SUNDERLAND A.F.C.

WEST HAM UNITED

Wolverhampton Wanderers F.C.

FUTBOL FEMENÍ

El futbol practicat per dones, generalment referit com futbol femení és el més prominent esport d'equip entre les dones en molts països, sent una de les poques disciplines esportives amb lligues professionals en aquest àmbit. La promesa electoral del president del Reial Madrid, Ramón Calderón, de crear una secció femenina va ser un intent més d'impulsar el futbol femení, però al final tot es va reduir a l'apadrinament de l'Pozuelo CF. Tanmateix, la seva posició respecte al futbol femení va quedar arraconada als rumors que posaven a l'Ignasi Quereda-seleccionador nacional des de 1989 - dins de l'estructura madridista per crear una secció femenina. A aquest efecte, es va crear una lliga nova en la que es va donar una invitació a participar a primera divisió sense necessitat de començar des de categories inferiors. Només Las Palmas, Nastic, Real Valladolid, Eibar, Sevilla i Jaén acceptar la invitació. La remor d'acord assolit per Ignacio Quereda i Ramón Calderón va quedar trencat després de quedar Calderón suspès de la presidència del Madrid per irregularitats en l'elecció.

FALTES

L'àrbitre concedirà un tir lliure directe a l'equip rival del jugador que cometi una de les infraccions, que l'àrbitre consideri imprudents, temeràries o amb l'ús d'una força excessiva: Donar o intentar donar una puntada a un adversari Posar o intentar posar una traveta a un adversari Saltar sobre un adversari Carregar contra un adversari Colpejar o intentar colpejar a un adversari Empènyer a un adversari El mateix s'executarà des del lloc on va ocórrer la infracció. Si va ocórrer dins de l'àrea penal pròpia, serà tir lliure indirecte dins l'àrea de penal A més, s'haurà de marcar un tir lliure indirecte per al rival si un jugador, que no sigui el porter, comet una de les següents infraccions: Juga de forma perillosa Obstaculitza l'avanç d'un adversari Impedeix que el porter pugui treure la pilota amb les mans Comet qualsevol altra infracció que no hagi estat anteriorment esmentada en la Regla 12, per la qual el joc sigui interromput per amonestar o expulsar El mateix s'executarà des del lloc on va ocórrer la infracció. Si va ocórrer dins de l'àrea penal pròpia, independentment de la posició de la pilota i si la pilota està en joc, es marcarà un tir penal en contra de l'equip infractor. Fer una entrada a un contrari per guanyar la possessió de la pilota, tocant-li abans que la pilota Subjectar a un adversari Escopir a un adversari Tocar la pilota deliberadament amb les mans (s'exceptua el porter dins de la seva pròpia àrea penal) També es marcarà un tir lliure indirecte a favor del rival si el porter comet una de les següents infraccions: Trigar més de sis segons en posar la pilota en joc després d'haver controlat amb les seves mans Torna a tocar la pilota amb les mans després d'haver posat en joc i sense que qualsevol altre jugador l'hagi tocat Toca la pilota amb les mans després que un jugador del seu equip l'hi hagi cedit amb el peu Toca la pilota amb les mans després d'haver-lo rebut directament d'un servei de banda llançat per un company L'àrbitre podrà mostrar targetes grogues i vermelles de ser necesarioPreviamente, durant, i ja finalitzat el partit, l'àrbitre podrà amonestar (mostra targeta groga) o expulsar (targeta vermella) a qualsevol jugador, substitut, jugadors substituïts o membres del cos tècnic (Directors Tècnics i Assistents) que figuren en les llistes dels dos equips per al partit. Un jugador que es trobi dins del terreny durant el desenvolupament del joc podrà ser amonestat si comet una de les infraccions: Ser culpable de conducta antiesportiva Desaprovar amb paraules o accions Infringir persistentment les Regles de Joc Retardar la represa del joc No respectar la distància reglamentària en un córner, tir lliure o servei de banda Sortir i tornar a entrar en el terreny de joc sense el permís de l'àrbitre Si el jugador en qüestió és un substitut o un jugador substituït, podrà ser amonestat si comet alguna de les infraccions: Ser culpable de conducta antiesportiva Desaprovar amb paraules o accions Retardar la represa del joc Un jugador (titular, substitut o substituït) podrà ser expulsat si comet alguna de les infraccions: Ser culpable de joc brusc greu Ser culpable de conducta violenta Escopir a un adversari o qualsevol altra persona Impedir amb mà intencionada un gol o malmetre una oportunitat manifesta de gol (això no val per al porter dins de la seva pròpia àrea penal) Malmetre l'oportunitat manifesta de gol d'un adversari que es dirigeix cap a la meta del jugador mitjançant una infracció sancionable amb tir lliure o penal Utilitza llenguatge o gesticula de manera ofensiva, grollera o obscena Rebre una segona amonestació en el mateix partit. El significat de conducta antiesportiva ha estat tema de discussió al llarg de la història. Un dels més coneguts és quan un jugador es treu la samarreta al moment de celebrar un gol. Si la samarreta es posa per sobre del cap o es treu, es considera conducta antiesportiva i és mereixedor d'una targeta groga. Tractar d'enganyar a l'àrbitre perquè aquest prengui una decisió errònia es considera conducta antiesportiva, i haurà de ser amonestat.

Targetes:

REGLES

El llarg màxim del camp ha de ser de 200 yardas (182.88 m), l'amplada màxima haurà de ser de 120 yardas (109.728 m), el llarg i l'ample hauran d'estar delimitats amb banderes, i la meta serà definida per dos pals verticals, separats per vuit iardes, sense cap cinta o barra entre ells. Un sorteig per les metes haurà de realitzar-se, i el joc ha de començar mitjançant una puntada amb pilota detingut des del centre del camp pel bàndol que hagi perdut el sorteig per les metes, l'altre costat no haurà de apropar-se a menys de 10 iardes de la pilota fins que hagi estat tret. Després que s'aconsegueixi un gol, el bàndol perdedor ha de tenir dret a treure, i els dos costats hauran de canviar metes després que cada gol sigui obtingut. Un gol haurà de ser obtingut quan la pilota passi entre els pals de meta o sobre l'espai entre els pals de meta (a qualsevol alçada), sense haver estat llançat, colpejat o transportat. Quan la pilota es troba fora del camp, el primer jugador que el toc haurà de llançar des del punt de la línia delimitadora per on va sortir del camp en una direcció en angle recte a la línia delimitadora, i la pilota no ha d'estar en joc fins que hagi tocat el sòl. Quan un jugador hagi patejat la pilota, sigui del mateix costat que es trobi més a prop de la línia d'arribada de l'oponent està fora de joc, i no pot tocar la pilota, ni de cap manera impedir que ho faci un altre jugador, fins que ell estigui en joc, però cap jugador està fora de joc quan la pilota és tret des de darrere de la línia de meta. En cas que la pilota vagi darrere de la línia del meta, si un jugador del costat al qual pertany la meta toca primer la pilota, un del seu costat ha de tenir dret a un tir lliure des de la línia de meta al punt oposat al lloc en què la pilota ha (sic) ser tocat. Si un jugador del costat oposat toca primer la pilota, un del seu costat ha de tenir dret a un tir lliure a la meta només des d'un punt a 15 iardes de la línia de meta, oposat al lloc on la pilota és tocat, amb el costat opositor a la línia de meta fins que hagi realitzat el seu xut. Si un jugador fa una atrapada d'aire ( "fair catch"), haurà de tenir dret a un tir lliure, mostrant que el reclama mitjançant una marca amb el tac simultàniament, i per prendre aquest tir podrà retrocedir tant com vulgui, i cap jugador de l' costat oposat haurà d'avançar més enllà de la marca fins que ell hagi patejat. Cap jugador haurà de córrer amb la pilota a la mà. Ni travetes ni puntades hauran de ser permeses, i cap jugador heu d'emprar les seves mans per a subjectar o empènyer al seu adversari. Un jugador no haurà d'estar autoritzat a llançar la pilota o passar-lo a un altre amb les seves mans. Cap jugador haurà de ser autoritzat a prendre la pilota del terra amb les seves mans sota cap excusa mentre es trobi en joc. Cap jugador haurà de ser autoritzat a fer servir claus sortints, plaques de ferro o gutaperxa (reforç de goma sòlida) a les soles de les seves botes.

CHAMPIONS

A l'abril de 1955 la UEFA va aprovar una competició entre clubs europeus, la Copa de Campions d'Europa. En la temporada següent (1955-56) es va jugar el primer campionat. En la temporada 1992/93 es va canviar el nom del torneig, passant-se a cridar Lliga de Campions. Aquest any el Olympique de Marsella es va proclamar campió enfront del AC Milan per 1-0 amb gol de Basile Boli de cap en la final de l'Estadi Olímpic de Munic, convertint-se en l'únic equip francès a guanyar el torneig. No obstant això, l'escàndol sorgit aquest mateix any per la trama descoberta de suborns i irregularitats financeres comeses pel seu president Bernard Tapie va impedir al conjunt gal lluitar per la defensa del seu títol en la següent campanya. En la temporada 1996/97 va entrar en vigor la Llei Bosman que permet als jugadors comunitaris jugar sense ocupar plaça d'estrangers. En la temporada 1997 / 98 es va aprovar el nou format de competició, el que augmenta el nombre d'equips que participen en el campionat. En la temporada 1999 / 2000 la UEFA va ampliar a 32 el nombre d'equips participants en la competició, tant en les rondes prèvies com en la fase final.

Estadístiques
Gols
- Major quantitat de gols d'un equip en un partit. Feyenoord 12/2 KR Reykjavík, Temporada 1969-70: setzens de final.- Major diferència de gols en un partit. Dinamo Bucarest 11-0 Crusaders, temporada 1973-74.- Major diferència de gols en una eliminatòria. Benfica 18-0 Stade Dudelange, temporada 1965-66.- Gol més ràpid. Roy Makaay als 10 segons de començar el partit, en el Bayern Munic 2/1 Reial Madrid, temporada 2006-07.
Finals
Finals entre clubs de la mateixa Lliga: Tres vegades.- Reial Madrid - València CF, temporada 1999 / 2000. Tots dos clubs de la Primera Divisió d'Espanya.- AC Milan - Juventus FC, temporada 2002/03. Tots dos clubs de la Sèrie A italiana.- Manchester United - Chelsea FC, temporada 2007/08. Tots dos clubs de la Premier League anglesa.
Jugadors
-Jugador amb més trofeus. Francisco Gento, amb sis Copes, totes elles amb el Reial Madrid en les temporades 1955/56, 1956/57, 1957/58, 1958/59, 1959/60 i 1965/66.- Jugador amb més trofeus en actiu. Clarence Seedorf, amb quatre Copes, una amb l'Ajax a la temporada 1994/95, una amb el Reial Madrid a la temporada 1997/98 i dos amb el Milan en les temporades 2002/03 i 2006/07.- Jugador amb més gols en la competició. Raúl González Blanco amb 66, tots amb el Reial Madrid.- Jugador amb més gols en una sola temporada. José Altafini, 14 gols a la temporada 1962/63 amb l'AC Milan.- Jugador més jove guanyador del torneig. Bojan Krkic, 18 anys i 272 dies a la temporada 2008/09 amb el FC Barcelona.- Jugador més jove golejador a la final. Patrick Kluivert, 18 anys i 327 dies a la temporada 1994/95 amb l'Ajax Amsterdam.- Primer jugador a guanyar el torneig amb clubs diferents. Saül Malatrasi, que ho va aconseguir el 1965 amb l'Inter de Milà i el 1969 amb l'AC Milan, si bé en la primera no va disputar el partit de la final.- Primer jugador a jugar i guanyar la final amb clubs diferents. Miodrag Belodedici va ser el primer jugador a jugar la final i guanyar-la amb clubs diferents (Steaua Bucarest el 1986 i Estrella Roja a 1991).
-Jugadors campions amb clubs diferents en anys consecutius:- Marcel Desailly: Olympique de Marsella a 1992/93 i amb l'AC Milan a 1993/94- Paulo Sousa: Juventus a 1995/96 i amb el Borussia Dortmund a 1996/97- Gerard Piqué: Manchester United a 2007/08 (no va disputar aquesta final) i amb el FC Barcelona 2008/09. - Jugador que més vegades seguides va aixecar la copa. Franz Beckenbauer, va aixecar la Copa tres vegades seguides com a capità, totes elles amb el FC Bayern München a les temporades 1973/74, 1974/75 i 1975/76. - Jugador campió amb més clubs. Clarence Seedorf, guanyador amb tres clubs diferents: Ajax d'Amsterdam (1994/95), Reial Madrid (1997/98) i AC Milan (2002/03 i 2006/07).
· Pares i fills campions. Tres famílies han tingut dues generacions de pare i fill campions de la Copa d'Europa:- Cesare (1963) i Paolo Maldini (1989, 1990, 1994, 2003 i 2007), tots dos amb l'AC Milan- Manuel Sanchis Martínez (1966) i Manuel Sanchis Hontiyuelo (1998 i 2000), tots dos amb el Reial Madrid- Carles (1992) i Sergio Busquets (2009), tots dos amb el FC Barcelona (Carles no va disputar la final).·
· Germans campions.- Ronald i Frank de Boer, campions amb l'Ajax Amsterdam a la temporada 1994/95.- Gary i Phil Neville, campions amb el Manchester United a la temporada 1998/99.
Entrenadors
-Entrenador amb més trofeus. Bob Paisley, tres vegades amb el Liverpool FC campió el 1977, 1978 i 1981. - Entrenador amb més finals disputades. Marcello Lippi, quatre finals amb el Juventus el 1996, 1997, 1998 i 2003. Entrenador més jove en disputar una fase de grups: Viktor Goncharenko, amb 31 anys en el BATE Borissov bielorús.
• Campions com a jugadors i entrenadors:- Miguel Muñoz, campió com a jugador el 1956 i 1957, i com a entrenador el 1960 i 1966.- Giovanni Trapattoni, campió com a jugador el 1963 i 1969, i com a entrenador el 1985.- Johan Cruyff, campió com a jugador el 1971, 1972 i 1973, i com a entrenador el 1992.- Carlo Ancelotti, campió com a jugador el 1989 i 1990, i com a entrenador el 2003 i 2007.- Frank Rijkaard, campió com a jugador el 1989, 1990 i 1995, i com a entrenador el 2006.- Josep Guardiola, campió com a jugador el 1992, i com a entrenador el 2009.
• Campió amb diversos clubs. Dos entrenadors han guanyat el torneig amb dos clubs diferents:- Ernst Happel, Feyenoord Rotterdam el 1970 i Hamburg SV el 1983.- Ottmar Hitzfeld, Borussia Dortmund el 1997 i Bayern Munic el 2001.

Trofeu i logotip:

COPA DE LA UEFA

Tot i que la idea inicial era que els participants fossin seleccions de ciutats, i no clubs d'aquestes ciutats, la realitat, des del principi va ser la contrària. Va ser una competició internacional de clubs disputada íntegrament en territori europeu instituïda el 18 abril 1955 per iniciativa d'Ernst Thommas, d'Ottorino Barrasi i de Sir Stanley Rous amb la finalitat d'enfrontar a representatius de ciutats europees que albergaran fires de mostres internacional. Finalment la UEFA va prendre el control del torneig i va decidir substituir-lo per una nova competició, amb un nou trofeu i noves regles: la Copa de la UEFA. La de la temporada 1970 / 1971 va ser, així, l'última edició de la Copa de Fires. El 22 de setembre de 1971 es va disputar un partit únic per definir qui tindria en propietat el trofeu, entre el primer club que l'havia guanyat, el FC Barcelona i l'últim campió, el Leeds United. Des de la campanya 1997/98, la final es jugaria a un sol partit, en un estadi neutral que la UEFA decideix abans de l'arrencada del campionat. Amb la desaparició de la Recopa d'Europa el 1999, els campions nacionals de copa es classificaven per a la Copa de la UEFA i els que acabaven com a tercers de grup a la primera fase de la Lliga de Campions arribaven a disputar la tercera ronda de la UEFA . Precisament la fi de l'edició 1999 / 2000 es va disputar entre dos conjunts eliminats aquesta mateixa temporada de la màxima competició europea. La temporada 2008/09 posaria fi a la Copa de la UEFA, ja que a partir de la temporada 2009/10 passaria a anomenar-UEFA Europa League. L'últim partit disputat abans del canvi de format va ser la final celebrada el 20 de maig de 2009.

Trofeu i logotip:

COPA DEL MÓN

El 26 de maig de 1928, el Congrés de la Federació Internacional de Futbol Associat, situat a Amsterdam, va decidir, organitzar una competència (la Copa del Món) de totes les nacions afiliades. El 1930 es realitza el primer Campionat Mundial de Futbol a l'Uruguai. La Selecció Uruguaiana surt Primer Campió Mundial de Futbol, després de vèncer a la Selecció Argentina per 4 a 2. actualment és el torneig internacional de futbol masculí a nivell de seleccions nacionals més important del món. El seu nom oficial actual és Copa del Món de la FIFA en honor de la institució que organitza aquest esdeveniment. A més hi ha altres competicions que també són copes mundials de futbol, entre les quals destaquen la Copa del Món Femenina de Futbol, la Copa del Món de Futbol sub-20, i la Copa del Món de Futbol sub-17, les tres organitzades per la FIFA. Aquest esdeveniment esportiu es realitza cada quatre anys amb l'excepció dels anys 1942 i 1946, en què es va suspendre a causa de la Segona Guerra Mundial. Compta amb dues etapes principals: un procés classificatori en el qual participen en l'actualitat prop de 200 seleccions nacionals i una fase final realitzada cada quatre anys en una seu definida en la qual participen 32 equips durant un període proper a un mes. La Copa del Món de la FIFA ha estat realitzada en 18 ocasions, en les que set països han alçat la copa: Brasil és l'equip més reeixit, amb cinc victòries, Itàlia, l'actual campiona, el segueix amb quatre trofeus, mentre que Alemanya té tres; Uruguai i l'Argentina l'han guanyat dues vegades, mentre que Anglaterra i França s'han titulat campions una sola ocasió. El torneig presenta una forta dominació dels equips europeus i sud-americans: cada continent ha guanyat el títol en 9 ocasions i només dos equips d'altres confederacions geogràfiques han arribat a semifinals.

Trofeu i logotip: